Unu viàgiu intre is sabores de su Sulcis.

Carbònia mancari non tenet unu pratu traditzionale e caraterìsticu, ma sa traditzione culinària de sa citade, raighinada in su papare de su Sulcis de bàsciu, e originària de sa bidda agro-pastorale de Serbariu, aparat a su visitadore s’ocasione de gustare prus de unu pratu de custos logos. Dae is produtos de terra a cuddos de mare, cun is binos primorosos, in Carbònia podes agatare e connòschere sabores diferentes e tastare su gustu berdaderu de s’Ìsula nostra.

Carbònia Turismu - Photo by Clodimiro Lievore Sardegna in sa mesa
Carbonia Turismo - Vino
Carbònia Turismu - Bìngias

Carenisca (Carignano)

In su territòriu s’agatant caraterìsticas climàticas e ambientales chi non s’agatant in aterue e su coltivu de su sarmentu batit semper bonos resurtos. Innoe creschet una de is prus apretziadas e famadas Carenisca, chi si costumat a nàrrere àxina de Ispagna o Carignano, in su cummèrtziu. Su binu chi faghet cust’àghina est unu produtu de primore, a colore de rubinu e a nuscu forte. Su sabore est gustosu, bucantinu e conchistat is amantiosos de su binu sentzillu. Non si podet pensare de traessare su logu chene s’imbèrghere in su sabore de una tassa de Carignano. Cun is primos pratos cun bagna e cun petza in cassola, finas cun s’angione o su casu, su binu de Carenisca deghet acumpangende tantas licantzadorias.

Terra, mare, frègula e porceddu

Innoe in Carbònia t’abetat una miniera de sabores e nuscos de iscobèrrere. Frègula, malloreddus e culurgiones tra is primos pratos e tra is segundas portadas, totus connoschent su porceddu sardu arrustu apòrridu in is sipas e imboddiadu in sa murta chi lassat cussu nuscu aromatu e singulare in buca. Àteras segundas portadas de no ismentigare sunt s’angione, sa berbeghe e sa cabra, semper arrustu, sa berbeghe a buddidu, unu suchitu delitziosu, cundidu cun patata, chibudda, pilarda de tomàtiga e àteros sabores de sa terra. Unu coghìngiu pòberu ma lichitu e de sustàntzia.
Carbònia Turismu - Photo by Monapart Barcelona Sa Frègula Sarda
Carbònia Turismu - Photo by Mondo Del Gusto Civraxu

Dae su civraxu a is culurgiones

Su pane chi costumat innoe est su civraxu de sìmbula, fatu cun su fermentu e cotu in su forru sardu. Dd’as a tastare segadu a fitas acumpangiadu cun casu arridau, su casu àrridu, de gustare in paris cun una bella tassa de binu nieddu. Cun un’ispruinada de pìbere o unu pagu de mele, su sabore de custa licantzadoria s’at a afinare ancora de prus. Bella meda a papare in acabbada de pràngiu o cena. Cando est tempus de tomàtiga, innoe in Carbònia si faghet coigiare unu pagu de pasta pro aprontare su pane cun tomàtiga, unu pìgiu tundu de pane cun is oros pinnigados a parte de intro a bodire una matza de tamàtiga cumprida, ògiuermanu, àgiu, sale e afàbbica, cota in su furru a linna. Unu màndigu de istrada berdaderu e traditzionale, perfetu pro papare a pràngiu o pro pichetare a traessu in su logu. E si abarrat unu loghiteddu in sa bentre, alloddu àteras licantzadorias che a is pàrdulas, pabassinos, pirichitos, guefos, e sa fritura, de papare calente calente, de culurgiones incapados a mele o a tzùcuru. Una dilìtzia chi non faghet a refudare.
Carbonia Turismo - Skyliner di Carbonia
Cuncorda sa vacàntzia

Totu su chi tocat a ischire pro cumintzare su viàgiu in Carbònia